Ahir dia 15 de juliol va ser una nit molt moguda. Tot va començar a l’hora de sopar que vàrem anar al camp tots junts per fer un pícnic. Com que l’Antonio se’n va del Granollers, li vam regalar una samarreta signada per tots els que estem al Campus.
Desprès de sopar vàrem anar a la plaça del poble a fer uns jocs. Al cap d’una estona, quan vam acabar un dels jocs, ens va venir a buscar l’amo de la casa, que perseguia a dues nenes que semblaven estar boges, perquè havia passat alguna cosa: la casa estava encantada i havia tornat a convertir-se en un sanatori mental, que és el que era ara fa 15 anys abans de cremar-se i reconvertir-la en casa de colònies.
L’amo ens va dir que els més valents l’acompanyéssim i que féssim grups de quatre persones per poder entrar a dins i veure que és el que passava. Un cop allà ens va reunir en un jardí de l’exterior des d’on sentíem crits i plors. Tots estàvem força espantats.
Quan l’amo ens va venir a buscar a nosaltres perquè era el nostre torn d’entrar ens va ficar a l'interior i no veiem res perquè tot era molt fosc i només es veia el llum de les espelmes. De sobte van començar a aparèixer nenes cridant, monstres, etc... Quina por!!! Quan vam sortir d’aquesta primera zona de la casa i vam anar al jardí, que s’havia transformat en un cementiri, el guia ens va dir “Si teniu por torneu amb els monitors; sino seguiu endavant”.
Nosaltres vam continuar endavant i vam tornar a entrar a la casa per la porta principal. De nou nens cridant, monstres, metges bojos, ... Un cop a dalt vam veure tot tipus de coses: cervells, nines destrossades, ... De nou ens vam tornar a espantar moltíssim però ens ho vam passar de meravella.
Quan va acabar l’activitat i tots estàvem reunits de nou a la plaça del poble, un dels monitors ens va explicar que tots els personatges que havien participat en l’activitat de terror eren amics o familiars dels monitors del campus i que havien pujat expressament per muntar aquesta activitat. Ens va agradar molt i estava molt ben feta.
Fins demà!!!!!
Júlia Gavañach i Paula Palmarola
Aixó pinta terroficament molt divertit, ens doneu molta enveja, m'agradaria tornar a ser nen!!!!!
ResponElimina